Soc filla de pescador i neta del millor pescador del llac de l’Albufera, Luis Marco. Vaig nàixer i em vaig criar en un ambient on eixir a l’Albufera a pescar o llavorar era una passió, un honor i una manera de viure que ens ompli de felicitat.
Mai vaig pensar en la meua infància que no em deixarien anar a pescar per ser dona.
Mai ho vaig pensar perquè en la meua educació hi havia un reflex d’igualtat que m’ impedia admetre que una injustícia com aquesta poguera ser possible. Però, estava equivocada.
La Comunitat de Pescadors es regia per unes lleis de feia més de 700 anys, pròpies del temps de l’esclavitud on mai havien admès cap dona. Ser pescador passava de pares a fills i per tant les dones i la seua descendència estàvem fora.
Em vaig assabentar als 9 anys i va ser pels insults de la gent del poble.
Quan un grup de dones de El Palmar, entre elles ma mare; Carmen Serrano, van decidir que aquesta injusta llei havia de canviar i la Comunitat es negava a admetre’ns. La majoria dels habitants de l’illa estava en contra de que les dones anàrem a pescar. D’ ahí que molts veïns i veïnes es passaren tots els anys que va durar el conflicte insultant-me a mi, a la meua família i a les persones que volíem igualtat.
Al 2008 després de molts recursos per part de la Comunitat de Pescadors, va arribar una sentència ferma sense possibilitat de recurs, la Comunitat havia d’ acceptar a fills i filles per igual. Va arribar la justícia per acabar amb tants segles de discriminació.
Als 22 anys vaig entrar a formar part com a pescadora de ple dret. Per a mi eixir a l’Albufera a llavorar la calà, continua sent una passió, un honor i una manera de viure que m’ompli de felicitat. És un moment on pense en el que m’ensenyà m’ auelo, però sobretot pense en m’auela, Amparo Montoro Expósito, estic segura que hauria sigut la millor pescadora del llac si haguera tingut l’oportunitat. Per ella i per totes les dones que han fet tant per la nostra illa pescadora naix la necessitat de visibilitzar l’ALBUFERA de les DONES.
Elena Marco Serrano